La filla d’un granger havia sortit a munyir les vaques, i tornava a la lleteria duent la galleda de llet sobre el cap. Mentre caminava va començar a cavil.lar d’aquesta manera:
A veure, si els dono vint dies de marge en tinc deu per trobar pis i deu més per fer el trasllat, però clar ara hi ha moltes immobiliàries que estan de vacances fins final de mes i podria perdre algun pis que valgués la pena. Però si els faig esperar massa potser s'ho repensen... i llavors ni pis, ni res de res.
Però com sabia que les tres últimes vegades havia acabat trencant la lletera va decidir que no hi donaria més voltes.
Però no hi havia manera.
7 comentaris:
No havíem quedat amb que s'havien acabat les lleteres? Que difícil és, oi? Potser seria millor aprendre a gestionar-les.
Però aquesta vegada no l'ha trencat, oi? :-)
Però ara les lleteres no són garrafots de plàstic??? jejeje
espero que el 'pot' de la llet sigui de llautó!
la meva iaia Margarita deia que el primer pensament és el bo... ;)
però mentre, amagar els peus sota la sorra humida d'alguna caleta no està malament...
Al menys aquest cop la lletera no s'ha trencat o sigui que de moment pots continuat amb les teues cabòries.
Jo també tinc aquest dubte al cap... Això dels pisos a l'agost és un merder!
Publica un comentari a l'entrada