dimecres, 19 d’agost de 2009

121è Joc literari


De peus? I un be negre! És com aquell que saltant al buit des del vint-i-setè pis de la torre Agbar pretén posar-se bé i fer un saltiró des dels últims trenta centímetres per cauré flexionant les cames i rodolant per no fer-se mal.

I malgrat ser els suggeridors del parkour tot té un límit i és convenient no passar-se. Qui m’ho havia de dir quan aquella criatura va cridar ensenyant-me aquell tros de pernil dolç (sempre m’ha perdut el pernil dolç) i la última cosa que vaig sentir abans de ser llençat a l’espadat va ser:

Què t’hi va que sempre cauen de peus?

Una proposta de tens un racó dalt del món.

5 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la participació

Assumpta ha dit...

Sembla que ha caigut una mica espatxurrat, eh?

Com va la ma?

Carme ha dit...

I aquesta era la seva setena vida? Ja?

Josep M. Sansalvador ha dit...

El pernil dolç és una perdició, sí senyor.

Cris ha dit...

És veritat que els hi encanta el pernil dolç, són uns golafres!! ains....