divendres, 12 de juny del 2009


Què ho fa que allò que tenia tant clar se’n vagi de cop i volta a fer punyetes?

12 comentaris:

Rita ha dit...

Això és evolucionar, no? :-)
Bon dia!

Sergi ha dit...

Perquè malauradament no podem ser tan forts i inflexibles com les columnes de la teva foto.

sànset i utnoa ha dit...

Potser qe no podem controlar tot el que passa al nostre voltant, ni tan sols el que fer amb la nostra vida.

utnoa

neus ha dit...

Nosaltres no som pedres imperturbables... els elements ens erosionen, fent-nos canviar, amb molta més facilitat...

Jesús M. Tibau ha dit...

tot depèn del punt de vista. Mou-te.

Joana ha dit...

No ho sé! Que més voldria!

òscar ha dit...

no sempre les columnes que sostenen el que pensem són tot el fortes i fermes que creiem. i, ben mirat, ja va bé de tant en tant anar descobrint noves maneres de pensar.

Assumpta ha dit...

No tinc ni idea de què ho fa... però quan passa fa molt mal, molt...

Precisament perquè ho tenies clar, hi confiaves, t'hi recolzaves.

Mireia ha dit...

...no ho sé?! Em sap greu...

Eva ha dit...

El raonament no?
Salut!!

zel ha dit...

els ulls i el sentiment d'avui, qui sap demà...

Moni ha dit...

El descobrir que hi ha més d' una realitat. Sort