diumenge, 3 de maig del 2009

Temps d'arròs


A la vora del canal els polls d’ànec segueixen la mare i s’arrauleixen. Són petits i foscos i entre les herbes i els canyars gairebé no es distingeixen. Què ho fa que sempre n’hi ha un de despenjat?

Als arrossars algunes parelles de coll verd encara no saben si caminar o nedar. Hi ha tan poca aigua.

Hi ha d’orenetes de vol rasant, martinets espantadissos, corriols amb màscara, cames llargues elegants i bernats imponents.

És temps d’arròs, d’inundar d’aigua nova el camps, de fang i de vida.

8 comentaris:

Sergi ha dit...

M'he imaginat els aneguets amb la teva descripció, que monos!

Rita ha dit...

Ets afortunat de tenir aquest paisatge tan a prop...
Bona nit!

estrip ha dit...

és que el que es queda despenjat li agrada el paisatge. Serà un poeta segur!

neus ha dit...

ostres... ja tardo en arribar-me a l'Empordà!!!

Preciós Jordi! Una foto magnífica!

Carles Casanovas ha dit...

Quantes paelles Jordi, Quan vinguis porten una bossa, jo hi posaré el marisc !

Jesús M. Tibau ha dit...

de terra d'arròs a terra d'arròs, una abraçada

Mireia ha dit...

uaaala la foto

Assumpta ha dit...

Si, per què? per què sempre n'hi ha d'haver un de despenjat, un que camina o neda més poc a poc?...

La foto és de categoria!! :-)