divendres, 15 de maig del 2009


El més fotut de tot plegat no és no tenir respostes,
és no saber quines són les preguntes.

9 comentaris:

Sergi ha dit...

I què fem si no sabem quines són les preguntes?

Carme Rosanas ha dit...

Xexu, sempre podem fer com en Jordi, aprendre a mirar i a veure... potser les trobarem.

sànset i utnoa ha dit...

Hi ha qui, si no té preguntes, no té per què pensar, i així viu feliçment ignorant preguntes i moltes respostes...

Utnoa

estrip ha dit...

doncs no preguntarem

Rita ha dit...

L'absència de preguntes és la indiferència...

Jesús M. Tibau ha dit...

jo em conformo amb sentir el signes d'exclamació.
Una abraçada. A veure quan us deixeu caure per les nostres terres

Susanna ha dit...

Doncs no sé què és pitjor, si no tenir respostes o no tenir preguntes... Però si tens la resposta segur que sabies la pregunta.
Ai! A vegades no sé si llegir els teus posts, que acaben atabalant-me una mica. Jjajajaj!

J.M. ha dit...

Hi estic d'acord. Però no sé si tots ens fem les mateixes preguntes. Potser sí, al capdavall...

Assumpta ha dit...

Aquesta foto és una meravella...