Obertura catalana, jugues amb avantatge, ho has fet sempre. Mous les teves peces damunt del taulell forçant-me a protegir-me, sense deixar-me opció a l’atac de cap manera i reculo alliberant l’espai que a mi em cal, que tu devores.
Llences peons endavant, pel centre, buscant forats pels teus cavalls i alfils. I tanco files i m’enroco buscant el racó protector i ja em tens i m’ho veus als ulls i somrius amb dolenteria.
Avances la dama i ataques el flanc del rei, segura et distreus i no la veus. T’agafo per sorpresa i et duc al meu terreny. Torre per dama, escac.
I és que París mai no falla.
Una altra proposta als Relats Conjunts.
9 comentaris:
Bona relació, a mi no se m'hagués acudit.
No hi entenc ben res d'escacs, però m'ha agradat. Segurament serà una mirada molt diferent del que puguem fer la resta, com sempre.
M'ha agradat molt, felicitats! Com t'ho fas, a més, per a ser tan ràpid?
Suposo que hi ha alguna relació amb els escacs però no la sé veure. Ara preguntaré a algú que m'ho expliqui. Molt original de totes formes.
Doncs si, original i ràpid. M'ha agradat! Quanta inspiració! Paris mai falla!
Com se t'acudeixen aquestes coses?? M'ha semblat més que genial!
Molt original aquest contraatac de torre per dama. I és que París mai falla :)
Ei, jo tampoc entenc d'escacs!!
Torre per dama, escac. París mai no falla.
Pel meu gust, un dels millors -si no és el millor- relats que has escrit.
Agraeixo al meu avi d'ensenyar-me a jugar als escacs i tenir llibres a casa, i a tu d'escriure amb gust, i sovint amb excel·lència.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada