dimecres, 13 de maig del 2009

Relats Conjunts


Obertura catalana, jugues amb avantatge, ho has fet sempre. Mous les teves peces damunt del taulell forçant-me a protegir-me, sense deixar-me opció a l’atac de cap manera i reculo alliberant l’espai que a mi em cal, que tu devores.
Llences peons endavant, pel centre, buscant forats pels teus cavalls i alfils. I tanco files i m’enroco buscant el racó protector i ja em tens i m’ho veus als ulls i somrius amb dolenteria.

Avances la dama i ataques el flanc del rei, segura et distreus i no la veus. T’agafo per sorpresa i et duc al meu terreny. Torre per dama, escac.

I és que París mai no falla.

Una altra proposta als Relats Conjunts.

9 comentaris:

Sergi ha dit...

Bona relació, a mi no se m'hagués acudit.

Mireia ha dit...

No hi entenc ben res d'escacs, però m'ha agradat. Segurament serà una mirada molt diferent del que puguem fer la resta, com sempre.

Abril ha dit...

M'ha agradat molt, felicitats! Com t'ho fas, a més, per a ser tan ràpid?

kweilan ha dit...

Suposo que hi ha alguna relació amb els escacs però no la sé veure. Ara preguntaré a algú que m'ho expliqui. Molt original de totes formes.

Nymnia ha dit...

Doncs si, original i ràpid. M'ha agradat! Quanta inspiració! Paris mai falla!

Susanna ha dit...

Com se t'acudeixen aquestes coses?? M'ha semblat més que genial!

Pd40 ha dit...

Molt original aquest contraatac de torre per dama. I és que París mai falla :)

Jordi ha dit...

Ei, jo tampoc entenc d'escacs!!

Partícula Elemental ha dit...

Torre per dama, escac. París mai no falla.

Pel meu gust, un dels millors -si no és el millor- relats que has escrit.

Agraeixo al meu avi d'ensenyar-me a jugar als escacs i tenir llibres a casa, i a tu d'escriure amb gust, i sovint amb excel·lència.

Salut.