dissabte, 9 de maig del 2009

Capítol 3 - III


Baixava per l’escala del diari quan va sentir el senyal de la blackberry. Va obrir i no va conèixer el remitent, ja ho miraria després.

- Toni!, va aixecar el cap i pel forat de l’escala va veure l’Elvira. Era la secretaria del redactor en cap, una dona de cinquanta i llargs que portava al diari des que s’havia iniciat als primers anys de la democràcia.
- Què vols mama?, tothom li deia així, coneixia tant be aquella empresa que semblava que els hagués parit a tots plegats.
- Et crida.
- Diga-li que no m’has trobat
- Et trucarà i serà pitjor
- Doncs que truqui, va continuar escales avall mentre desconnectava el telèfon.

Al sortir de l’edifici, es va arrambar a la paret i hi va caminar ben enganxat fins a la cantonada. No volia que el veiés per la finestra. Feia sol i per caminar una estona es va saltar la parada de metro.

Estava assegut davant una taula de despatx, l’oficina era trista i apagada. Les parets de blogs de formigó estaven pintades d’un color cru irreconeixible que encara ho feien tot més desangelat. Al darrera de l’escriptori hi havia una finestra alta que no deixava veure el carrer però que il•luminava de sobres l’habitació on tot i així hi cremaven dues fileres de fluorescents.

- Bon dia, va dir en entrar per la porta allargant el braç per encaixar les mans – com es troba? Millor? Soc el sotsinspector Ropit, va seure a la seva cadira i va obrir la carpeta que hi havia damunt.
- Em pot tornar el mòbil si us plau?

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Un altre final d'aquells que dius 'com??'. Tot segueix molt embolicat.

Company, crec que tu m'ho vas indicar un cop, i ara sóc jo el que ho he de fer: 'bloGs de formigó'? Estem malalts, malalts...

Mireia ha dit...

Veig queno sóc l'única que ho ha vist això dels bloGs .A no ha et tornaré dir queem tens intrigada,però sí queet vull felicitar.

Carme Rosanas ha dit...

Però el mòbil, no l'havia desconnectat, només? Ara li han de tornar? O era un altre mòbil? O una altra persona?

Assumpta ha dit...

Ostres el text és boníssim!! Estic absolutament enganxada :-))

Per cert, venia amb un somriure a dir això dels "bloGs" però veig que tothom s'ha adonat jiji ;-))