diumenge, 26 d’abril del 2009

Rosa


Aquesta no la vull, la que té tothom.
Desitjo la bonica, la que es duu amb compte
per què no es faci malbé,
la que es posa en aigua i es deixa assecar per guardar-la.

Vull la que va acompanyada d’un t’estimo amb un petó, una carícia i un llit.

No vull ser totes,
jo vull ser diferent,
vull ser l’altra.

5 comentaris:

Sergi ha dit...

Una rosa sincera, regalada amb tot l'amor. Molt millor així.

Assumpta ha dit...

La rosa més maca del món és la que et regala la persona que t'estima i que estimes :-)

Rita ha dit...

La rosa que et recorda que t'estimen... Preciosa!!!
Bona nit!

Susanna ha dit...

Vull ser la que encara tens guardada després de nou anys, la primera...

sànset i utnoa ha dit...

La rosa és un símbol i quan les miro... el recordo.

utnoa