divendres, 24 d’abril de 2009

Capítol 3 - I


- No sé que tenen els dimarts que fan de mal morir.
- Cony que filosòfic a primeres hores. Em poses un croissant i un tallat, va demanar- què t’expliques?

Que un germà fos policia i l’altre periodista no era una cosa massa freqüent i a tots dos els portava més inconvenients que una altra cosa. Per una banda al policia el consideraven un bocamoll i al periodista un enxufat que no compartia la informació privilegiada que li passava el germà.

- Tres nanos morts, dos nois i una noia companys de facultat.
- No fotis! Assassinats?
- Sembla ser que no, però segons el forense hi ha alguna cosa estranya...
- Com d’estranya?
- Ells, els morts són estranys. La noia s’ha fotut un tret al cap i els dos nois tenen lesions internes.
- És públic ja?
- Ho serà a mig matí, estan preparant el comunicat.
- I no em diràs pas res que no digui la nota... , va fer el gest a la cambrera demanant el compte.
- Que subtil que ets... només pagues quan vols alguna cosa.
- S’han de mantenir les formes, va dir rient – t’haig de tenir subornat.
- Hi ha una quarta noia, sembla que estaven fent un treball de grup a la facultat. Però no la trobem.

El periodista va escurar el tallat i va deixar deu euros damunt la taula.

- Dinaràs a casa de la mama?

7 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostreeeeeeeeesssss això enganxa ja, eh? :-))

Res, res... seguirem amb atenció ;-))

elur ha dit...

(el senyor de la foto no sembla pas gaire content de que l'hagis retratat, è? :P)

XeXu ha dit...

Sembla que es va resumint una mica la història, ara potser entenc més coses. A veure com continua, que aquí hi ha molts misteris.

Mireia ha dit...

Jordi, si el publiques me'l compro que ja em tens massa intrigada, i no és conya.

zel ha dit...

uix, quines ganes de seguir...

sanset i utnoa ha dit...

Molt interessant, ens teniu a l'espera de la següent entrega!

Eva ha dit...

Que continui aviat.... quina intriga....
Una abraçada!!!