- Si jo pogués i tu no fossis marica Markus, no sé què faríem…
- Com et passes tia!
- No li facis cas Marcel, el què passa és que fa dies que no folla i està histèrica.
- Touché!
En Markus Geel va arribar d’Erasmus a la ciutat provinent de la Vrije Universiteit. L’any següent va tornar per quedar-s’hi; la culpa, deia, era del futbol i els holandesos. Va llogar un pis a mitges i entre la beca que havia demanat i feinetes que feia, anava passant. Aquell matí l’esperaven de figurant en un anunci.
Ara però figurava davant del forense amb una hemorràgia interna. La causa de la mort era clara, però hi havia dues coses que no lligaven. La primera era saber com dimonis havia pogut passar així per les bones mentre dormia i la segona esbrinar que tenia aquell cadàver que el feia tan estrany.
6 comentaris:
que respiraven encara tots aquests cadàvers? aissss... quina angúnia...
Aquí tots els cadàvers són estranys, i ja en comença a haver-hi uns quants...
Jordi... que ens podries fer un resumen o un índex o enllaçar uns amb altres? crec que vaig una mica perduda...
jo ho torno repetir em faré un word, amb una darrera l'altra, que m'estic perdent
acabo de fer una lectura total i cada vegada hem tens més intrigada. Quin experiment estrany han fet aquests morts que no estan tant morts ,i perquè tenen por a la claror i el quart?
Ahhh, jordi fins un e-book el que sigui però segueix
Si, si, si us plau fes un índex o allò de: en capítulos anteriores.
Publica un comentari a l'entrada