dilluns, 2 de març del 2009

Torno


Torno cap a casa i des de dalt em somrius i em piques l’ullet desordenada, però tant se val.

A les orelles és el segon cop que sona ... E resteremo sempre insieme con tutto il male e tutto il bene, una sola cosa indivisibile... i canto, segurament desafinant, però tant se val.

I van corrent l’un darrere l’altre els mateixos llocs d’ahir i es fa tard i fosc i plou a estones. I només t’intueixo entre boires, però avui tant se val.

9 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Si Jordi,in sieme.

Carles Casanovas ha dit...

Si Jordi,in sieme.

Sergi ha dit...

Tornar sempre té un sabor especial.

Mireia ha dit...

sembles content avui, que duri molts dies!

neus ha dit...

oooooooooooh... com t'agraeixo aquests posts!
Quina pau...

Rita ha dit...

Pau a dojo i bones fotografies... Aquesta és molt i molt maca! :-)

Núr ha dit...

síps, quina tranquil·litat que se'n desprèn... ;)

zel ha dit...

Mira, jo ara també torno...preciosa foto....

Moni ha dit...

Tornar és créixer i cada cop que tornes és diferent. Petons