Torno cap a casa i des de dalt em somrius i em piques l’ullet desordenada, però tant se val.
A les orelles és el segon cop que sona ... E resteremo sempre insieme con tutto il male e tutto il bene, una sola cosa indivisibile... i canto, segurament desafinant, però tant se val.
I van corrent l’un darrere l’altre els mateixos llocs d’ahir i es fa tard i fosc i plou a estones. I només t’intueixo entre boires, però avui tant se val.
9 comentaris:
Si Jordi,in sieme.
Si Jordi,in sieme.
Tornar sempre té un sabor especial.
sembles content avui, que duri molts dies!
oooooooooooh... com t'agraeixo aquests posts!
Quina pau...
Pau a dojo i bones fotografies... Aquesta és molt i molt maca! :-)
síps, quina tranquil·litat que se'n desprèn... ;)
Mira, jo ara també torno...preciosa foto....
Tornar és créixer i cada cop que tornes és diferent. Petons
Publica un comentari a l'entrada