Entre el soroll i la pressa fes el teu camí
sense oblidar que el silenci és pau.
Mentre puguis i sense abaixar el cap,
sigues amic de tothom.
Digues la teva veritat sense córrer
i que tothom l'entengui.
Escolta els altres encara que siguin pesats
i una colla d'ignorants: ells també tenen quelcom a dir.
No et comparis pas als altres:
podries sortir-ne bufat o amargat,
perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.
Alegra't dels teus èxits
i no t'encaparris pels teus fracassos.
Estima la feina que fas per senzilla que sigui:
és una riquesa concreta en un món de vaguetats.
Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:
però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona
que lluiten per un ideal,
i que hi ha més herois del que penses.
Sigues sincer i no fingeixis l'amistat;
no tractis l'amor amb cinisme,
puix que, malgrat el que et pugui venir i els desenganys,
l'amor toma a néixer, com l'herba que trepitges.
Inclina't davant l'inevitable pas dels anys
sense enyorar la joventut i els seus gustos.
Convenç-te que hom no es fa fort en un dia
i no et deixis portar per les quimeres
que només cansen i et deixen arraconat.
Més enllà de tota austeritat,
sigues bo amb tu mateix.
Tu ets tan fill com els arbres i els estels.
Hi tens un lloc en aquest món.
Encara que no t'ho creguis,
l'univers fa camí endavant.
Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,
i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió, no perdis la pau.
Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats,
la vida és bella.
No ho oblidis i seràs feliç.
sense oblidar que el silenci és pau.
Mentre puguis i sense abaixar el cap,
sigues amic de tothom.
Digues la teva veritat sense córrer
i que tothom l'entengui.
Escolta els altres encara que siguin pesats
i una colla d'ignorants: ells també tenen quelcom a dir.
No et comparis pas als altres:
podries sortir-ne bufat o amargat,
perquè un altre sempre pot ser més bo o menys bo que tu.
Alegra't dels teus èxits
i no t'encaparris pels teus fracassos.
Estima la feina que fas per senzilla que sigui:
és una riquesa concreta en un món de vaguetats.
Mira bé el que fas, perquè el món és enganyós:
però no oblidis tampoc que hi ha molta gent bona
que lluiten per un ideal,
i que hi ha més herois del que penses.
Sigues sincer i no fingeixis l'amistat;
no tractis l'amor amb cinisme,
puix que, malgrat el que et pugui venir i els desenganys,
l'amor toma a néixer, com l'herba que trepitges.
Inclina't davant l'inevitable pas dels anys
sense enyorar la joventut i els seus gustos.
Convenç-te que hom no es fa fort en un dia
i no et deixis portar per les quimeres
que només cansen i et deixen arraconat.
Més enllà de tota austeritat,
sigues bo amb tu mateix.
Tu ets tan fill com els arbres i els estels.
Hi tens un lloc en aquest món.
Encara que no t'ho creguis,
l'univers fa camí endavant.
Tingues pau amb Déu, sigui qui sigui per a tu,
i fent la feina i esperant en el soroll i la confusió, no perdis la pau.
Malgrat les vilanies, les dificultats i els somnis escapçats,
la vida és bella.
No ho oblidis i seràs feliç.
Poema trobat a l'església de St. Pau a Baltimore, l'any 1693
10 comentaris:
És una autèntica preciositat. Cada vers és una veritat.
Gràcies per haver-lo posat perquè m'ha agradat moltíssim haver-lo pogut llegir. Amb el teu permís, el copiaré :-)
Gràcies!!
I això és de 1693? Si em diguessis que l'ha escrit algú avui m'ho creuria perfectament.
sorprès com en Xexu, la vida no és tant diferent entre el 1693 i ara.
Gràcies per compartir-ho Jordi!!
I quines fotasses que penges, tiu!
molt bon poema, sobretot els darrers versos.
una abraçada!
Molt maco, si senyor :) I Déu n'hi do, la data...
un petó*
El mític "missatge trobat"!
Quins records...
La veritat és que quan he vist que havies penjat un poema m'ha fet mandra i no l'he llegit. Però després m'ho pensat millor i he tornat, sempre escrius coses que m'agraden i he pensat que calia fer un petit esforç. Sort que ho he fet perquè sinó m'hauria perdut un gran text. Molt actual, podria ser una lletra qualsevol cançó.
Gràcies Jordi per fer de recercador de tresor i ensenyar-no-els.
preciós poema...
com l'assumpta; amb el teu permis, te'l robo. Llegir-lo de tant en quant no va malament per valorar tot allò que tenim :)
per cert, no el van utilitzar en un anunci?
Si, malgrat tots els malgrats, la vida és bella, és el regal de Déu que s'ens confia i conservem fins a la Gran Fi.
Publica un comentari a l'entrada