Tornem cap a casa, és mitja tarda i plou. Al seient de darrere del cotxe hi portem bunyols de Casa Vives barrejats de vent i de l’Empordà, un cistell d’anar a comprar, una pinya Del Monte que sempre surten bones, un paquetet estrenat de tires de taronja cobertes de xocolata i bosses variades amb roba i sabates.
Què hem de sopar avui?
Tenim caldo congelat i carn d’olla
...
Mitja hora després estem comprant al Carrefour, brócoli i sardines que són molt sanes.
I és que hores d’ara encara no he entès que de vegades hi ha preguntes retòriques.
Per més referències a la sèrie consulteu els episodis I, II, III, IIII, V i VI.
6 comentaris:
Agh, ja te l'ha tornat a fotre! Aquesta dona... però home, que ja ho tenen això les dones, que moltes preguntes són per cortesia...
Els he llegit TOTS d'una tacada, perquè com encara sóc una mica "nova" no els coneixia... jejeje... el de les ulleres i el "borrós" és boníssim!!!
Jo també sóc miop i ho veig tot mega-borrós sense ulleres... jajaja em moroooooo de riure!!!
I els brioxos, sucats a la llet, no s'estovaven una micona? :-))
Jo tampoc els coneixia i això que ja no em considero tant nova... però els he llegit tots també. Són tant divertits! Jo també sóc miop, una més al club i també ho veig borrós tot sense ulleres. M'hi hauré de fixar... si sense ullere s esteu més bons... no m'hi he fixat mai i é s que no me les trec fins a l'últim moment.
aisss... és que s'us ha d'explicar tot, eh? jejeje
Feia dies que no en feies cap d'aquest!
El de les ulleres ens va riure molt quan el vam llegir; una altra miop.
mmm...bunyols de la Casa Vives boníssims!!!!
Publica un comentari a l'entrada