dissabte, 7 de març del 2009
Capítol 1 - V
Al damunt de la taula hi tenia tres expedients, tres persones joves havien mort el mateix dia i això no era normal. Totes tres de forma més o menys estranya i això tampoc era normal.
Havia avisat els pares, aquesta era la part més dura, la trucada.
- Bon tarda, els senyors X? Miri els truco de comissaria, haurien de venir-hi urgentment, és important.
Els esperava un psicòleg que els donava la notícia, després, entre plors apagats, se’ls acompanyava al dipòsit on havien d’identificar el cadàver i llavors ploraven més. Era com si durant el camí tots esperessin l’error.
A la sala d’espera del dipòsit els sis pares es varen trobar i plorant van descobrir que es coneixien... i això, evidentment, tampoc era normal.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Escrius genial :-)) però cinc "Capítols 1" no és normal...
A no ser que vulguis escriure un llibre, tinguis cinc, sis, onze... idees i ens les vagis exposant totes, començant pel capítol "1" de cada una, per suposat, i després ens proposis votar a veure quina és la que has de continuar...
He encertat? :-)
Ara li començo a trobar el que jo...
I al final li falta una música dramàtica, d'aquelles falques de suspens. Jo encara hi estic buscant la relació.
Jordi!!!!quna mena d'experiment macabre han fet aquest que s'han mort i que ha sortit malament...m'estic posant nerviosa!
Jo crec que no són 5 capítols 1, sinó 5 trossets del capítol 1.
I ara els començo a lligar... quin disgust, aquests pares! Pobres!
De vegades, les casualitats existeixen!
Això sí que em deixa intrigada...
a veure si ho lligo...
;)
Carme!!! Clar!!! cinc trossets de "Capítol 1"!! Ets mil vegades més intel·ligent que jo!!
Sabia que hi havia diferència però no pensava que fos tanta!! :-)))
Ostres, aquestes coses queden bé... i jo dient ximpleries de votacions per veure quin relat ha de continuar i tal... ai, ai...
Publica un comentari a l'entrada