A

A través d’un forat entre els núvols es veu la lluna i a peu de camí una amenaça que mai no s’ha acomplert, llàstima. Globus blancs sobre l’aigua.

Veig dos nens que seuen de costat a l’autocar de l’escola, van d’excursió. S’inventen cançons que canten sense vergonya i rere les ulleres que duen els ulls els riuen.

De vegades és en les petites rutines que ens fan sentir bé on trobem els records, com si fossin peixos vermells dins d’un dipòsit.