He vist una onada bonica a una platja desordenada i buida, flors grogues al marge del torrent i un ametller florit al costat del mur de pedra.
Un cel carabassa i blau de posta sobre el riu. Un verdum en una branca, fredelugues espantadisses a terra i un martinet al canal. Ànecs i gavians.
Un camí de plàtans, un de terra i un d’aigua. Arbres en filera. Reflexes a la sorra.
Un paraigua perdut i un tricicle oblidat.
11 comentaris:
Un final molt antoniafònic, certament.
Caram, pobre tricicle, està ben rovellat!!
Tu tens uns ulls normals? ;-) Veus tantes coses en una simple mirada...
Ah... La foto boníssima!
objectes que pateixen la ingratitud humana, després d'anys de servei
recordo una bicicleta abandonada, no pas oblidada, prop del riu pels vorals del meu poble, fa tant temps que és allà que l'arbre on estava recolzada ha acabat absorvint-la... la foto és del 2005.
http://www.fotolog.com/_neus_/11102379
un martinet!! que maco!
t'ho he dit mai que m'agrada molt com mires?
No és només que ens agrada com mires, ni només que veus més coses interesants que la resta dels mortals, és que ens les fas veure també a nosaltres. Les veiem aquí, a través de les paraules i ens enduem una mica de la teva mirada fora, com si se'ns encomanés... però em falta molt per aprendre... continua mirant per nosaltres, si et plau. Un petó.
Amb poques paraules dones molt i molt a pensar...Sort que els ametllers comencen a florir i encara podem veure-hi algún martinet!!!
Tornaré a veure la teva mirada!
Aquesta foto és el pas del temps...aquesta bici va tenir millors moments i segur que un nen o nena la va gaudir ben orgullós durant uns anys.
Preciós.
Sort en tinc dels teus posts, darrerament, ets el meu ull al món! Petons!
Publica un comentari a l'entrada