Quan deixa de ploure surto a prendre l’aire i com que és tard decideixo anar a buscar la nit, m’han dit que té per costum sortir a aquesta hora. Al mar on fa un vent fred que revifa i talla la cara és on la trobaré.
Ajusto el trípode i la càmera, diafragma tres i mig, velocitat...
La platja està mullada i no hi ha petjades tret de les meves, és com estrenar-la . El far ja està encès. Mentre m'espero jugo. Fa olor de onades i la sorra fa vol rasant. Llums carabasses i Venus.
Més tard quan ja no hi sóc la lluna.
Començarem amb... sis segons.
9 comentaris:
Sempre m'agraden molt els teus escrits... però aquest d'avui és sublim...
Cada frase, cada paraula, cada idea :-) "sortir a buscar la nit" "estrenar la platja"...
I la foto és magnífica...
Mmmmmmm!
De vegades m'agradaria saber fer fotos i tenir una bona càmera, veig que en gaudiu molt els que en sabeu. De moment em conformo amb la meva digital d'estar per casa, i surto algun cop amb un amic a fer una sessió. Ell fa les fotos i jo el making off.
Jo també vull saber fe fotos!!! Jo en faig moltíssimes i totes surten com surten!?
Imatge magnífica i ben acompanyada. Així que la nit té una hora per sortir, m'ha encantat
I amb quants has acabat?
Platja "verge", aire fred a la cara, el so del mar, l'olor, nit, Venus... quin paradís!!
Jordi, ets un sibarita dels sentits i mica en mica ens ho estàs encomanant. Quines frases més ben trodades i quina foto!!
la foto sembla Mordor!
però les paraules tot el contrari.
Una fotografia encisadora, un ull brillant que esguarda els núvols des d'una llunyania envoltada de foscor blava.
Sense paraules...
Publica un comentari a l'entrada