Fa dies que no parlo de somnífers, des del maig. De llavors ençà n’han caigut uns quants i porto cert retard o sigui que vaig per feina.Començaré amb els fracassos o llibres que no he pogut acabar i que resten a la lleixa de pendents.
El primer és Rosa de Jonathan Rabb un llibre que no va enganxar-me i que vaig deixar molt aviat. El segon em sap més greu, ja que les expectatives eren altes, és tracta de El Misteri de l’amor de Joan Miquel Oliver un llibre que vaig abandonar quan duia més de dues terceres parts llegides. La manera com està escrit proper a l’escriptura automàtica, el tal com raja, l’anar i venir se’m va fer difícil. Tot i així m’he proposat donar-li una segona oportunitat.
Els trets segurs
Han estat dos. Las aventuras de Tom Bombadil de Tolkien en una edició que combina la versió original en anglès a la pàgina esquerra amb la traducció, en aquest cas castellana, a la dreta. Històries en forma de poema de vegades, cal dir-ho, pesades de llegir, molt en la línia dels poemes que podríeu trobar al Senyor dels anells.
Terry Pratchett és un altre jugada segura i El quinto elefante un bon llibre que segueix en la línia dels anteriors, històries més elaborades que els llibres inicials però que han perdut, en general, la capacitat de fer riure tot i que mantenen l’humor.
Per acabar tres llibre de contes.
Objetos Fràgiles de Neil Gaiman és un llibre irregular depèn de la història que et toqui, anades de bola que no hi ha qui les entengui o contes imaginatius i ben trenats.
Tretze tristos tràngols d’Albert Sánchez Piñol són tretze bons contes que enganxen i sorprenen, per descobrir què li cal saber a una Zebra, per què no es poden comprar xurros o que hi ha armaris amb secret.
L’últim somnífer us diré que és el millor que he llegit d’aquest grup, tot i que la proximitat i una pizza poden haver enterbolit el meu criteri. Es tracta de El Vertigen del Trapezista d’en Jesús M. Tibau. Es tracta de relats breus on des de la coneixença del paisatge en Jesús explica històries a vegades quotidianes, a vegades fantàstiques però que mai no deixen indiferent. L’element sorpresa també hi és present i certs tocs biogràfics. Un llibre on tots els contes, tret del primer, són curts i han permès respectar el meu son. Un llibre que de veritat us recomano.
7 comentaris:
I jo que he entrat pensant trobar-me aqui capses i capses de Trankimazin i Sedotime!! jajaja
La veritat és que m'agrada molt, molt més el que veritablement hi has posat :-))
De tots els que has dit no n'he llegit cap. Però sé, amb total seguretat, que amb Tolkien m'adormiria a la segona pàgina, o potser que dels nervis que m'entrarien de no entendre absolutament res i de perdre'm i haver de recomençar una i altra vegada, tindria un insomni de campionat!
De tots el que indiques, nomès he llegit "el vertígen del trapezista" i hi estic d'acord amb tu. Tots els contes et deixin un molt bon gust i en alguns, el factor sorpresa final és genial !
Ah. i millor això que trankimazin i companyia (encara que jo també moltes vegades, amb l'imsonmi ....)
Que passeu un bon diumenge !
Moltíssimes gràcies. Teniu una pizza pagada si passeu per Tortosa
No puc estar més d'acord amb tu pel que fa a en Joan Miquel Oliver, més que de somnífer jo parlaria de cloroform directament. I mira que em fa pena dir-ho, no cal que t'expliqui per què, però el llibre em va semblar infumable.
De la resta no n'he llegit cap, però m'interessa especialment el de Tom Bombadil, que no sabia que existia.
Jo tinc un petit defecte...acabo sempre tots els llibres que començo perquè sempre penso que trobaré "allò" que no trobo en un primer moment.
Dels que has llegit i deixat de llegir només he llegit El Vertigen del trapezista i m'ha tret la son ;)
tenen altres efectes secundaris?
prenc nota de les recomanacions!
Publica un comentari a l'entrada