Des que vaig acabar Els Pilars de la terra, he estat rondant per diferents somnífers... Sant Jordi va deixar caure la segona part que de moment és a la prestatgeria esperant un millor moment.Mentrestant he decidit que quan no tens clar què s’ha de llegir s’ha d’optar pels clàssics. I encara que sembli mentida vaig fer el meu enèsim intent de llegir La Vuelta al dia en ochenta mundos i no puc, em cansa i m’avorreix i tot i que jo mateix en dic somnífers no els vull tant potents.
Davant la impossibilitat d’enllestir en Cortazar, faig un canvi i em planto amb Neruda i a mig llibre decideixo que la poesia s’ha de llegir un migdia de tardor, en època de vacances i assegut a sota d’un pi.
El tercer intent més reeixit va ser Càndid o l’optimisme de Voltaire, un conte filosòfic interessant tenint en compte que es va escriure a mitjans del segle divuit. Un llibre que en el seu moment havia d’enfurismar alguns sectors socials i eclesiàstics.
I ara què? Doncs ara estic fent doblet, per una part La revolta dels animals de George Orwell i per l’altra Aventuras de A. Gordon Pym d’Edgar Allan Poe. El primer el tenia pendent des que en vaig llegir el còmic al Cavall Fort i el segon perquè aquests dies ha caigut a les meves mans... i ja sabeu que jo sense somnífers no puc dormir.
Foto: Marta
7 comentaris:
De Voltaire a mi em van passar molt bé també els contes orientals, i de Neruda les memòries.
Millor que una camamilla, un moscatell, home.
Au salut i panys calents al peuet.
hola, tant de bó si els somnífers son com aquests. La poesia es per petites dosis, de tant en tant,com tú dius i mira, està be això de retornar un xic a epoques d'infantesa, cavall fort. Jo vaig descobrint clàsics i també veig que es lo millor.Que tingeu un bon dia.
Em sembla que et van les drogues dures a tu! Però escolta, si estàs fotut de la cama, ara no deus treballar, no creus que seria un bon moment d'atacar Un Món Sense Fi? Com a mínim avançaràs una miqueta.
Ni se't acudeixi enfrontat-te en un estat comatós com el teu, a "un totxo"com aquest. Tens davant teu,
les obres complertes de J.Mallorqui,
ergo EL COYOTE.
Es matemàtic, acabes la novelete...una clapada ,amb una o dues orelles menys, però dorms com un
liró i havent guanyat els bons i les forces del mal sempre son derrotades.
Com es veu que en Aznar, no és un home llegit...
T'agraeixo molt el cop de mà a c@ts, Jordi. Em sap greu, però no he trobat enlloc Afegir i organitzar els elements de la pàgina, o sigui, que ja m'he encallat al segon pas. Ho aniré intentant, preguntant, potser amb algú de manera presencial seria més fàcil. Però, mira, almenys ha servit per conèixer el teu blog. Li he donat un cop d'ull i he trobat que m'agrada força. Així és que com que entrar i deixar un comentari sí que ho sé fer, doncs t'aniré visitant si et sembla bé. I pel que fa ales lectures, Déu n'hi do quin repertori més ampli... Comparteixo amb tu que tirar mà dels clàssics sempre va bé. Gràcies altre cop. Una abraçada.
jordi, em pots deixar al teu pare uns dies? es la óstia!;)
Que és difícil trobar el llibre just a cada moment!
Publica un comentari a l'entrada