dimecres, 21 de maig del 2008


En comptes de fer el que volia, m’he fet un bol de crispetes i no he pogut acabar-me-les.
Deu ser que no em convenien.

15 comentaris:

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

hola, hi ha dies en que ho tens tot planejat, saps el que has de fer. Però llavors simplement et deixes anar amb crispetes o sense.Per aquest túnel paseu segur.

estrip ha dit...

així no t'ha sortit com tu bol-ies!

ÀnimaAlada ha dit...

deu ser!

Carles Casanovas ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Carles Casanovas ha dit...

Gràcies Menta Fresca, MOLTES GRÀCIES!!

Rita ha dit...

Tot això que t'has estalviat... A mi m'agraden molt les crispetes, però diuen que engreixa molt el blat de moro... ;))

Clint ha dit...

I què era el que realment volies? eh punyeteru! jajaja és que no es poden fer plans!

Anna Tarambana ha dit...

Tiu!! I fent un es crispetes no hasestat feliç? I, què olies doncs?

Joana ha dit...

Potser n'has fet massa. El túnel molt bonic

Déjà vie ha dit...

a mi passa sovint aixo i amb una bona peli ja no hi ha qui fassi res mes. ;)

Abelunimbus ha dit...

Jordi doncs ja saps, cap a Patum!

moi de tiana ha dit...

això això, què és lo que en realitat volies fer?
i m'has fet venr ganes de crispetes, necessito crispetes!!
el túnel és a la vora de cal teu germà roger?
no sé, em sona...

Abelunimbus ha dit...

Ogassa? Quina por!

Carles Casanovas ha dit...

Qui es foti amb els meus fills, la caga !!

zel ha dit...

Gana, tinc gana, vull crispetes... Jo m'he tornat a atipar de cireres, és el que té viure a poble...Petons!