Deixem constància d’haver passat
sabedors que el temps
tot ho esborra.
Esmercem l’esforç
deixant objectes
enlloc de fets.
Com el nom oblidat
en una placa de carrer
són les petjades a la neu.
sabedors que el temps
tot ho esborra.
Esmercem l’esforç
deixant objectes
enlloc de fets.
Com el nom oblidat
en una placa de carrer
són les petjades a la neu.
9 comentaris:
Compte amb les petjades! Deixen rastre, si. Per això moren molts porc-senglars.
I continuarem amb Machado...
"Todo pasa, todo queda,
pero lo nuestro es pasar,
pasar haciendo caminos,
(...)"
Sempre va bé trobar-se petjades a la neu quan n'hi ha força, així ja saps on pots posar els peus per no quedar-te atrapat...
...caminos sobre la mar, Elur...
Una mar de neu, en aquest cas.
M'ha agradat molt el teu poema.
les paraules son com la neu doncs!
gràcies Marta i Jordi,per haver-me despertat d'un somni profund.
Bon any!!
Que bonic!
:) Molt bonic!
Llàstima de no poder trepitjar neu sota el mugró...de moment!
Publica un comentari a l'entrada