Hi ha coses que són molt senzilles. S’agafen dues llesques de pa bimbo sense crosta i es posen a la torradora regulada al quatre. Quan salten i sense deixar que es refredin es posen en un plat, s’hi posa un raig d’oli a cada una i, amb una cullereta i anar donant-hi copets, s’empolvoren de colacao.
Vas amb el plat al sofà i tranquil·lament mentre berenes, descobreixes com n’és de complicat aprendre a fer anar el nou mòbil que t’han portat els reis.
Per cert! Si us ve de gust aquí hi trobareu la primera aportació que he compartit a les Històries veïnals.
8 comentaris:
Quin berenar més bo! Jo solia fer-ho amb mantega en comptes d'oli, m'encantava. Ara fa massa temps que no m'ho preparo, potser massa...
sobretot, no posis el mòbil a la torradora que la espatllaries i les torrades mai tornarien a ser les mateixes.
ummm... un berenar que pinta molt bé, tot i que jo prefereixo les torrades amb xocolata negra :P
Ah! i la foto... uf! fantàstica!
com en xexu, el meu berenar peque substituia l'oli per la mantega. i, també com ell, ja fa massa anys que no el prenc.
coi de croissants i pastisseria industrial! :)
Això son les felicitats petites... i en la sencillesa trobem a voltes la suculència.
El mòbil que ens hauria de fer la vida més senzilla, a cops ens la complica...
Mal que us pesi, jo prenia nocilla amb el bimbo i de vegades, fins i tot, bimbo amb nocilla.
Aaaaatxúuuus!!!
Ho sento començo a estar refredat, hauré de prendre un Nesquik calent(que també ho era d'això...)
;-)
Un nou any per a bons berenar i bones fotografies.
Jo era més de Nocilla jeje però això que descrius té una pintaaaaaaa :-)
Publica un comentari a l'entrada