Hi ha dies que no me’n surto, no hi ha manera. Rebusco al meu cap l’instant, la imatge, la paraula que fa de fil per tibar i deixar que les idees surtin per omplir un espai més, un dia més. Per fer uns deures auto-imposats que m’agrada fer.
Avui no pot ser, un cap massa atabalat amb massa coses, massa voltes.
Potser demà...
11 comentaris:
No tots els posts poden ser igual de brillants, ni cada dia ens ve la inspiració. Però és que mantenir la teva qualitat no ha de ser fàcil!
I tot i així, t'ha sortit una cosa, només per dir que no et sortia res. Curiós...
Bitxo, bitxo,com us enyoro...
ai la memòria que de vegades mos abandona...
Pensava això que diu en Xexu... nois és aque teniu el llistó molt alt!
I regant la sequetat amb una mica de whisquise?
L'escrit en sí "ja val"... ja expliques coses :-)
a mi em passa quelcom semblant. Suposo que no tots els dies podem aconseguir l'excel·lencia...o sí?
doncs jo et trobo d'un sec molt fèrtil
Et comprenc... hi ha dies que no surt res de res de la massa gris.
A veces...pasa
Publica un comentari a l'entrada