El problema sempre és el mateix uns que mal manen i els que som manats. Els que mal manen es pensen que són amos i senyors del nostre temps, de la nostra vida i del nostre petit benestar i juguen des de la seva comoditat a retallar-ho tot, fent de les seves petites misèries el nostre mal viure. I ho fan emparant-se en convenis que només usen quan els beneficien, saltant-se pactes prèviament establerts i tractant-nos de mentiders, de tontos o d’ignorants o de tot plegat.No és just i estic emprenyat.
Quino
11 comentaris:
el dibuix de Quino genial com sempre
I qui no està emprenyat?
Tenim prou motius per estar força emprenyats
i en diuen democràcia de tot plegat...
més Quino:
http://davidzeb.files.wordpress.com/2007/06/mafalda-democracia.jpg
els que mal manen! quina bona definició!
en aquest joc s'hi poden fer trampes!
Som peons a sacrificar en una lluita per salvar-se ells. Fitxes que cauen al principi per a que ells guanyin la partida i puguin lluir uns anys sense treballar. Juguen una partida per a guanyar-se una jubilació als 40.
Jo també ho estic!!
Si ja ho dius tu ben clar, no cal que afegeixi res, oi?
funciona sempre igual.
millor no mirar-se després al mirall perquè sols hi veus unes orelles gegants d'ase. d'ase emprenyat, això sí!
canviarà mai això?
perdona però, això et sorprèn? no.
això et molesta? naturalment.
hi pots fer quelcom? rumia.
tens altres opcions, de moment? no, dons aguanta, si, dons a pendre pel c...
maria mercè
Publica un comentari a l'entrada