diumenge, 2 de novembre del 2008

Negras juegan y dan el mate cuando les da la gana

El problema sempre és el mateix uns que mal manen i els que som manats. Els que mal manen es pensen que són amos i senyors del nostre temps, de la nostra vida i del nostre petit benestar i juguen des de la seva comoditat a retallar-ho tot, fent de les seves petites misèries el nostre mal viure. I ho fan emparant-se en convenis que només usen quan els beneficien, saltant-se pactes prèviament establerts i tractant-nos de mentiders, de tontos o d’ignorants o de tot plegat.

No és just i estic emprenyat.



Quino

11 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

el dibuix de Quino genial com sempre

Joana ha dit...

I qui no està emprenyat?

Sol Solet ha dit...

Tenim prou motius per estar força emprenyats

neus ha dit...

i en diuen democràcia de tot plegat...

més Quino:
http://davidzeb.files.wordpress.com/2007/06/mafalda-democracia.jpg

Clint ha dit...

els que mal manen! quina bona definició!

estrip ha dit...

en aquest joc s'hi poden fer trampes!

Doe ha dit...

Som peons a sacrificar en una lluita per salvar-se ells. Fitxes que cauen al principi per a que ells guanyin la partida i puguin lluir uns anys sense treballar. Juguen una partida per a guanyar-se una jubilació als 40.

Assumpta ha dit...

Jo també ho estic!!

Sergi ha dit...

Si ja ho dius tu ben clar, no cal que afegeixi res, oi?

òscar ha dit...

funciona sempre igual.
millor no mirar-se després al mirall perquè sols hi veus unes orelles gegants d'ase. d'ase emprenyat, això sí!
canviarà mai això?

Anònim ha dit...

perdona però, això et sorprèn? no.
això et molesta? naturalment.
hi pots fer quelcom? rumia.
tens altres opcions, de moment? no, dons aguanta, si, dons a pendre pel c...
maria mercè