Espera

Va ser una època feliç, de bromes i xerrades, de companyia i festes, d’aigua i de foc, de jocs i corredisses, de soroll i de calma, de vigília i de somnis.

Després van marxar, com tots, com sempre, i els va enyorar. Des de la casa estant, quan els veia passar els cridava. Ells quedaven parats, es giraven, buscaven i no el veien. I fugien, carrer avall. A ell també li hauria agradat córrer, però no podia i darrera la finestra tancada va continuar esperant que tornessin a passar. I encara espera.