dilluns, 27 d’octubre de 2008

Color


Gris de núvol, de cel apagat, de bernat al camp d’arròs i de pluja fina que cau. Marró de l’àliga que l’entoma enfilada al pal de telèfon.

Groc del rostoll de fulles amples i canyes dures esquitxat de vermell dels trossos de panotxa desgranats.

Negre del vol d’estornells que canvia de forma i de color. Tornassol. I s’aturen tots de cop i fan garlandes als filats.

Verd de l’herba mullada i agraïda, carabassa del sol que s’amaga i tenyeix l’horitzó de blaus i grocs.

13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

colors diversos i canviants perquè triem el que s'adigui més al nostre estat d'ànim

estrip ha dit...

fi, molt fi.

Assumpta ha dit...

M'has fet pensar en això, canó que sempre m'ha agradat, per cert :-)

Assumpta ha dit...

on diu "canó", llegiu "cançó" si us plau :-)

Rita ha dit...

És que els cels de l'Empordà són molt i molt especials...

elur ha dit...

Et llegeixo i ho veig tot, nítidament, amb cada detall.
Preciós. La foto és una meravella.

Carles Casanovas ha dit...

Molt maco, és un poema...

Finestreta ha dit...

Aix i quina fotu més relaxant... gairebé m'adormo!

Déjà vie ha dit...

color de les teves paraules teñides de tons i matissos que nomes pot percebre l'oida.

Moni ha dit...

ufffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff...

òscar ha dit...

i avui, aquí, si aixeques la mirada sols hi veus el discret gris. sense matissos.

Doe ha dit...

I tu mirant, d'esquena, siluetes...

Jesús M. Tibau ha dit...

Per a mi, aquest mugró ja té un significat especial. Moooooltes gràcies.