Gris de núvol, de cel apagat, de bernat al camp d’arròs i de pluja fina que cau. Marró de l’àliga que l’entoma enfilada al pal de telèfon.
Groc del rostoll de fulles amples i canyes dures esquitxat de vermell dels trossos de panotxa desgranats.
Negre del vol d’estornells que canvia de forma i de color. Tornassol. I s’aturen tots de cop i fan garlandes als filats.
Verd de l’herba mullada i agraïda, carabassa del sol que s’amaga i tenyeix l’horitzó de blaus i grocs.
13 comentaris:
colors diversos i canviants perquè triem el que s'adigui més al nostre estat d'ànim
fi, molt fi.
M'has fet pensar en això, canó que sempre m'ha agradat, per cert :-)
on diu "canó", llegiu "cançó" si us plau :-)
És que els cels de l'Empordà són molt i molt especials...
Et llegeixo i ho veig tot, nítidament, amb cada detall.
Preciós. La foto és una meravella.
Molt maco, és un poema...
Aix i quina fotu més relaxant... gairebé m'adormo!
color de les teves paraules teñides de tons i matissos que nomes pot percebre l'oida.
ufffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffff...
i avui, aquí, si aixeques la mirada sols hi veus el discret gris. sense matissos.
I tu mirant, d'esquena, siluetes...
Per a mi, aquest mugró ja té un significat especial. Moooooltes gràcies.
Publica un comentari a l'entrada