Aquell matí el xulo piscines va copsar com havia acabat una vida de luxe, fama i excessos. La Barbie, una icona per a molts, després d’una nit boja d’alcohol i drogues, surava inert al fons de la piscina. El que no havia perdut, malgrat tot, eren la gràcia i la elegància.
10 comentaris:
Ostres, fa angunia la pobre Barbie així... No la podrieu rescatar?
jejejeje, em fa riure, la Barbie surant sense vida...ja era hora, coi!
Veig que t'ha agafat una vena escriptora, novel·lant la defunció d'una Barbie, i fent la continuació del meu relat, molt en l'estil dels teus relats conjunts. M'encanta.
Fin i tot per morir, s'ha de tenir classe... ;-)
Molt bo, jordi! Mai em va agradar la Barbie a mi. M'agradaven més els ninos bebés.
Una escena una mica CSI!
Potser amb un boca-boca... encara hi sou a temps! xD
A aquesta piscina li falta una
beurada...vés a buscar a un alicatador !!!
pobre Nancy, ara amb qui parlarà dels novios que té! La pobre potser es suicidarà!
Quina angúnia la fotu!!! jajaja
Potser és que en Ken la va deixar i la pobre... bé, que descansi en pau.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada