dissabte, 27 de setembre del 2008

Societat


Aquell matí el xulo piscines va copsar com havia acabat una vida de luxe, fama i excessos. La Barbie, una icona per a molts, després d’una nit boja d’alcohol i drogues, surava inert al fons de la piscina. El que no havia perdut, malgrat tot, eren la gràcia i la elegància.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres, fa angunia la pobre Barbie així... No la podrieu rescatar?

zel ha dit...

jejejeje, em fa riure, la Barbie surant sense vida...ja era hora, coi!

Sergi ha dit...

Veig que t'ha agafat una vena escriptora, novel·lant la defunció d'una Barbie, i fent la continuació del meu relat, molt en l'estil dels teus relats conjunts. M'encanta.

Rita ha dit...

Fin i tot per morir, s'ha de tenir classe... ;-)

Molt bo, jordi! Mai em va agradar la Barbie a mi. M'agradaven més els ninos bebés.

Anna Tarambana ha dit...

Una escena una mica CSI!

Anònim ha dit...

Potser amb un boca-boca... encara hi sou a temps! xD

Carles Casanovas ha dit...

A aquesta piscina li falta una
beurada...vés a buscar a un alicatador !!!

estrip ha dit...

pobre Nancy, ara amb qui parlarà dels novios que té! La pobre potser es suicidarà!

Finestreta ha dit...

Quina angúnia la fotu!!! jajaja

Tocat del cargol ha dit...

Potser és que en Ken la va deixar i la pobre... bé, que descansi en pau.
Salut!