Fa gairebé cinc mil milions d’anys que cada dia m’he enfilat cel amunt per mi mateixa, però avui m’he sentit tant cansada que he decidit pujar per l’escala.
ben fet, per l'escala i amb la calma. sí, clar, és normal anar una mica cansada... si veus que va en augment demana't un ascensor, encara que per nosaltres seria una mica trist, veure't ascendint així... ànims, qie aquesta setmana t'aprimaràs una miqueta, i ja veuràs que bé que puges i baixes
Osti, què bo... Fa gairebé mil milions de dies que sóc mestra, i avui estic cansada, però en lloc de pujar per l'escala, he pujat per l'escala una criatura que no pot caminar...ni anar amb cadira de rodes, pobreta...
Què té la lluna que ens encisa tant? Dissabte jo també la vaig fotografiar, el capvespre mentre pujava muntanya amunt i ella galdosa sortia de darrera el no res :) Preciosa la foto!
La veieu cada nit? Hi ha nits que es retrassa i altres que ni se la veu de nit. Sort que l'escala hi era aquella nit... Fantàstic, noi i el de més enrera, fabulós. Lavi Anton
12 comentaris:
Molt ben trobat avui el post. Genial! :-)
Genial!!
(sento repetir amb la Rita, però és el que m'ha passat pel cap quan he vist la foto i he llegit el text) :-)
No se li pot criticar res, que cada nit està al peu del canó, i fa jornades ben llargues.
Molt ben vist Jordi, tan foto com text :)
Molt bo! I qui no es cansa algun dia? Fins i tot ella hi té dret.
l'edat no perdona el físic, però la llum i la màgia es manté!
ben fet, per l'escala i amb la calma. sí, clar, és normal anar una mica cansada...
si veus que va en augment demana't un ascensor, encara que per nosaltres seria una mica trist, veure't ascendint així...
ànims, qie aquesta setmana t'aprimaràs una miqueta, i ja veuràs que bé que puges i baixes
Tens una visió màgica de la realitat. Gràcies
Osti, què bo...
Fa gairebé mil milions de dies que sóc mestra, i avui estic cansada, però en lloc de pujar per l'escala, he pujat per l'escala una criatura que no pot caminar...ni anar amb cadira de rodes, pobreta...
Què té la lluna que ens encisa tant?
Dissabte jo també la vaig fotografiar, el capvespre mentre pujava muntanya amunt i ella galdosa sortia de darrera el no res :)
Preciosa la foto!
Fantàstic! :)
La veieu cada nit? Hi ha nits que es retrassa i altres que ni se la veu de nit. Sort que l'escala hi era aquella nit... Fantàstic, noi i el de més enrera, fabulós. Lavi Anton
Publica un comentari a l'entrada