jo ahir també vaig provar de fer-hi fotos però allà on estava ben rognet el passatge eren grues i taulades. No van quedar tant espectaculars ( el fotograf també ajuda, que jo no en sé massa)
Vaig veure com hi havia uns núvols que semblaven pintats amb pintura tota la part de sota i més tard, en una banda tot roig i a l'altra la lluna ja despuntava tota riallera.
Ja tocava, que poguèssim veure un cel espectacular després de tants dies de xafogor i calitxa. Per aquí baix, no hi va haver foc al cel en cap moment. Maca la foto, tot i que la meva atenció es centra en les muntanyes retallades.
11 comentaris:
Ostres!! Alguns trossos son ben vermells, eh? una foto molt, molt maca... i el títol molt encertat :-)
Preciosa, de fet avui amb la tramuntana hi debia haver un cel bonic... i la burra de mi a casa...
Quines tonalitats agafa el cel de vegades. Jo ahir també intentava fer-li fotos, però no estava ni de lluny tan espectacular com el teu.
la màgia d'una posta de sol diferent cada vespre
jo ahir també vaig provar de fer-hi fotos però allà on estava ben rognet el passatge eren grues i taulades. No van quedar tant espectaculars ( el fotograf també ajuda, que jo no en sé massa)
Les possibilitats dels cels són espectaculars: Com a l'Empordà i al desert no n'he vist mai de millors.
Una fotografia preciosa!
Vaig veure com hi havia uns núvols que semblaven pintats amb pintura tota la part de sota i més tard, en una banda tot roig i a l'altra la lluna ja despuntava tota riallera.
Ja tocava, que poguèssim veure un cel espectacular després de tants dies de xafogor i calitxa. Per aquí baix, no hi va haver foc al cel en cap moment. Maca la foto, tot i que la meva atenció es centra en les muntanyes retallades.
muntanyes piròmanes de núvols?
igual que quan del cor surt foc, les pors a l'amor es cremen!
Preciosa foto. Preciós poema.
Es que l' Empordà dona un joc que ti cagues...bonic, molt bonic
Publica un comentari a l'entrada