diumenge, 14 de setembre del 2008

Foc


Hi ha foc de núvol
quan les muntanyes
fan retalls al cel

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ostres!! Alguns trossos son ben vermells, eh? una foto molt, molt maca... i el títol molt encertat :-)

zel ha dit...

Preciosa, de fet avui amb la tramuntana hi debia haver un cel bonic... i la burra de mi a casa...

Sergi ha dit...

Quines tonalitats agafa el cel de vegades. Jo ahir també intentava fer-li fotos, però no estava ni de lluny tan espectacular com el teu.

Jesús M. Tibau ha dit...

la màgia d'una posta de sol diferent cada vespre

Mireia ha dit...

jo ahir també vaig provar de fer-hi fotos però allà on estava ben rognet el passatge eren grues i taulades. No van quedar tant espectaculars ( el fotograf també ajuda, que jo no en sé massa)

Rita ha dit...

Les possibilitats dels cels són espectaculars: Com a l'Empordà i al desert no n'he vist mai de millors.
Una fotografia preciosa!

m ha dit...

Vaig veure com hi havia uns núvols que semblaven pintats amb pintura tota la part de sota i més tard, en una banda tot roig i a l'altra la lluna ja despuntava tota riallera.

Joana ha dit...

Ja tocava, que poguèssim veure un cel espectacular després de tants dies de xafogor i calitxa. Per aquí baix, no hi va haver foc al cel en cap moment. Maca la foto, tot i que la meva atenció es centra en les muntanyes retallades.

estrip ha dit...

muntanyes piròmanes de núvols?
igual que quan del cor surt foc, les pors a l'amor es cremen!

Carme Rosanas ha dit...

Preciosa foto. Preciós poema.

Moni ha dit...

Es que l' Empordà dona un joc que ti cagues...bonic, molt bonic