dilluns, 15 de setembre de 2008

Cansada


Fa gairebé cinc mil milions d’anys que cada dia m’he enfilat cel amunt per mi mateixa, però avui m’he sentit tant cansada que he decidit pujar per l’escala.

12 comentaris:

Rita ha dit...

Molt ben trobat avui el post. Genial! :-)

Assumpta ha dit...

Genial!!

(sento repetir amb la Rita, però és el que m'ha passat pel cap quan he vist la foto i he llegit el text) :-)

XeXu ha dit...

No se li pot criticar res, que cada nit està al peu del canó, i fa jornades ben llargues.

elur ha dit...

Molt ben vist Jordi, tan foto com text :)

Carme ha dit...

Molt bo! I qui no es cansa algun dia? Fins i tot ella hi té dret.

estrip ha dit...

l'edat no perdona el físic, però la llum i la màgia es manté!

moi de tiana ha dit...

ben fet, per l'escala i amb la calma. sí, clar, és normal anar una mica cansada...
si veus que va en augment demana't un ascensor, encara que per nosaltres seria una mica trist, veure't ascendint així...
ànims, qie aquesta setmana t'aprimaràs una miqueta, i ja veuràs que bé que puges i baixes

Moni ha dit...

Tens una visió màgica de la realitat. Gràcies

zel ha dit...

Osti, què bo...
Fa gairebé mil milions de dies que sóc mestra, i avui estic cansada, però en lloc de pujar per l'escala, he pujat per l'escala una criatura que no pot caminar...ni anar amb cadira de rodes, pobreta...

Joana ha dit...

Què té la lluna que ens encisa tant?
Dissabte jo també la vaig fotografiar, el capvespre mentre pujava muntanya amunt i ella galdosa sortia de darrera el no res :)
Preciosa la foto!

Núr ha dit...

Fantàstic! :)

rebaixes ha dit...

La veieu cada nit? Hi ha nits que es retrassa i altres que ni se la veu de nit. Sort que l'escala hi era aquella nit... Fantàstic, noi i el de més enrera, fabulós. Lavi Anton