A la sala d’espera un noi xinès seu amb cara de dolor mentre una noia , també xinesa, parla en castellà rudimentari amb un home d’uns cinquanta-tants anys que li explica que probablement al noi li hauran de posar un tub gola avall per veure amb una càmera que hi té a l’estomac. El noi se’l mira amb cara d’espant i l’altre diu que li posaran un spray anestèsic que li adormirà el coll.Al box, més tard, la doctora entra. Dirigint-se a l’home li diu:
- Dígale que vamos a sacarle sangre
L’home es gira cap al noi i fent el gest de clavar-se alguna cosa al braç diu gairebé cridant:
- Dice que te van a sacar sangre
La doctora es posa a riure i demana:
- En chino
- Yo chino no sé - respon l’home -
Dels altres box se senten rialles.
- No em facis riure que em fa mal.
10 comentaris:
potser s'havia empassat un diccionari espanyolrudimentari-xinès?
Estem parlant de segona generació?
Bufff... el comentari del xexu em despista... I la xina, on coi era?
De vegades pensem que l'altra persona miraculosament ens entendrà i parlem en el nostre idioma. Crec que no ha funcionat mai encara jajaja.
i tú que coi i fas en un lloc com aquest!!! fuig home!
Això ho fem molts.... quan ens pregunten amb un idioma que no dominem tenim el mal costum de dir-ho en castellà i cridant com si el que pobre que ens pregunta fós sort i el castellà llengua universa. Sinó ens enteníem en cap dels idiomes que coneixem- inclòs el castellà- què ens fa pensar que si el parlem més alt ens entendrà millor?
A partir d'ara, contestaré en català i fluixet... és una combinació que no provem mai i qui sap?
El metge sioux decir DONDE TU DOLER ?
YO SER GRAN BRUJO Can Ruti.
Montaña sagrada Badalona, por Manitu,
dime donde doler.
Es treu una destral de Silex i comença a ballar per urgències, com
una esperitat.TU CURAR CUANDO LUNA
LLEGAR sobre Pomar...tu curar...tu curar Ahhh, chim-bamb ba. Ahhhh.
Cony tio que és chino...!
Abans tu advertir...eteee amb accent
argentí ...boludo, pibe!!!
jaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa ( léase en chino)
en certs llocs més val riure que plorar
Jo m'he perdut entre l'home de cinquanta anys, el noi i la xinesa!
A mi, aquestes coses, em saben molt de greu. Estaria bé que es plantegés la possibilitat de tenir personal sanitari format en llengües estrangeres, almenys en ciutats on la població immigrant és elevada, com per exemple a Barcelona. Ja es preocuparan prou de saber anglès i francès (no pels turistes, sinó per a continuar formant-se, sobretot l'anglès), prò què passa amb els magribins, els xinesos, els subsaharians, els paquistanesos, etc.?
Publica un comentari a l'entrada