M’agrada que comenci el dia vermell i amb ombres allargassades, s’acosta la tardor i el descans. Quan m’hi fixo a sobre les muntanyes la lluna blanca.
Una noia seu davant del mar, té les cames arronsades a la cadira i del dit gros li penja una espardenya, l’altra és a terra. Llegeix mentre escolta la remor de les onades i pren un te.
Al cim del campanar un estel espera el Nadal, a terra, apilat a peu de camí, un presagi de fred.
Un cel de tardor, ocre als camps i les flors grogues del fonoll. S'apropa el temps de l'arròs. M’ha semblat veure fredelugues?
13 comentaris:
M'agradaaaaaaaaa!!!
M'agrada que s'apropi la tardor, m'agrada que la noia llegeixi mentre, despreocupadament, ja li ha caigut una esperdenya... i m'encanta que l'estel ja estigui preparat esperant el Nadal!!
No sé, si ja hi ha fredelugues...jo avui he vist un tudó preciós, i quan he tret la màquina, ja havia volat...
Per culpa vostra faig fotos de tot. Cada dos per tres porto la màquina de fer fotos. Gràcies per fer-me fixar en coses que abans no veia.
I amb tot això ja han marxat les orenetes...
Ja han arribat les fredelugues?? ostres... per aquí les orenetes s'estan "rejuntant" per emprendre el viatge... m'agraden les seves reunions :)
M'agrada que la tardor vagi arribant, m'agrada molt com ho expliques i m'agrada moltíssim la foto!
I lo més important! Marxarà esta calor enganxifosa que sembla que no s'acabe mai. I farà fresqueta, i podrem tancar les finestres.
Què bonica la tardor :)
A mi no m'agrada la tardor, perquè escurça els dies, comença a fer fresca i, sobretot, m'anuncia que les nits càlides s'acaben...
Llegint-te, avui, però, m'ho has vestit tan i tan bé, que penso que aquest any no em farà res que arribi. Gràcies! :-)
M'encanta la tardor... amb la seva roa de temporada nova! Jajajajaja! ;)
Cada estació de l'any és única i meravellosa i si uns ulls com els teus ens l'expliquen encara més! Preciós... m'ha agafat enveja la noia de l'esperdenya!
Genial!!!
I que maca la foto, haurieu de fer un Flickr!
Encara queda una espurna d'estiu. encara, encara.
Jordi, magnífic, com sempre, Zel jo
a Tiana , tinc dos Tudons, cinc
tórtores, nou cotorres argentines i
verdes i una oreneta una mica mal parada i un xic desorientada.
Jordi, la teva tia Mª Rosa està
a l'hospital en fase terminal.
Que pugi ben amunt en busca dels seus
colors i les seves i meves ...
orenetes.
Preciós com sempre. La tardor te un munt de colors. M' agrada que arribi de puntetes. Un petó
aix... Com m'agrada la tardor! :)
Jordi, pásate por casa verás...un beso y hasta la vuelta
Publica un comentari a l'entrada