Una gramola, un càntir trencat i un piano de paret amb dos canelobres per poder llegir les partitures.
Una adopció massa xerraire i cintes verdes. Una bruixa amb escombra arrossega un bolígraf amunt i avall. Vi, gasosa i pa.
Dóna voltes al saler mentre menja flam, procurant que no es tombi, gira el plat i cada cop és més estret. Finalment cau i se l’acaba d’un mos.
Un bistec poc fet i riu molt i no calla.
Una bombolla vermella baixa pel coll i peta. Si m’agafessin per un dia patiries molt, molt i molt mama.
I’m bud. Un mòbil massa escandalós, el para.
Un gelat de pal. Escura primer tota la xocolata i les ametlles. La resta es queda al plat fonent-se.
Nou euros sense cafè.
9 comentaris:
Bé... avui és un d'aquells articles que em fan pensar (com un dia va dir la Núr, crec) que "no en sé prou" :-)
Però deixar una salutació i dir que la imatge m'ha agradat molt, això sí que ho puc fer ;-))
És a dir, en total, uns 10.50 €, perquè sense cafè no es marxa dels llocs, per bé que estiguin.
un menú molt poètic
jo es que sense cafè...el flam és d'ou o vainilla? fet a casa?
Jo amb cafè, please! ;-)
La foto, genial!
amb el títol ja m'has tocat la fibra... només puc fer un cafè al dia!! (reconec que en faig 2!)
m'agrada aquest post :)
Per mi no cal cafè.
Però hi ha llocs que per 5€ i escaig tens prou bon dinar. Però quan van pujar 1 euro el preu, va fer molt mal.
Gràcies.
Jo si algun dia un cambrer arriba a la taula i em canta el menú d'aquesta manera, em caso amb ell!
I tu? Què no siras pas cambrer oi?
Si hi ha resposta afirmativa igual et vinc a fer una visita jajaja.
He descobert el bloc ara mateix. M'hi voràs sovint per aquí.
Doe
Publica un comentari a l'entrada