divendres, 8 d’agost del 2008
Carabassa a quatre mans
Viajas para romper con aquello que te quita el aire. El mirarlo desde lejos es lo que tiene. Paseas de su mano y ves “orenetes” y te pregunta por qué llevas las uñas de color negro y sigues andando. El sol te da en la espalda y curioseas sus libros y escuchas su música y respetan tus silencios y duermes y lo aplastas y te dispara con su rana.
Ella sonríe con su pelo rojo y se alegra de que hayas venido. El la quiere con locura.
Hoy me ha enterrado en la arena y sus siestas huelen a chocolate. Se enreda en mis brazos y formamos una pieza de dominó.
Ya casi no quiero volver. Mi tarde de momentos llega sin pedirla y Antonia Font me lo recuerda y hablamos del futuro y las duchas borran la sal.
Cuando las cosas bailan tan sólo hace falta escuchar: Moni, m’ esperes?
Juguem a fet i amagar a les columnes de la plaça i rius, el teu riure em posa de bon humor saps. Et tapes la cara i no et veig i corro i t’espanto i tornes a riure i m’omples.
Anem a veure els gegants i no et fan por i m’agafes fort la mà i no t’hi acostes massa.
M’ensenyes que una esgarrinxada es cura amb un petó i creus amb mi i et deixes seduir per un iogurt.
Caus del meu llit i pateixo, avui amb qui dormiràs?
I mentre dorm compartim passeig, xerrada, alegria i blogs. Rius i et tapes el nas, no fos cas que l’alegria se t’escoles avall. Roms i bolquers, gintònics i glopades, mexicans i cigarrets al balcó, sopars de pasta i sobretaules llargues a canvi de son a la feina. Sense cap mena de dubte un bon preu.
Moni & Jordi
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Us envejo...
Tarda de platgeta i de jocs... que bé!
Que maco Moni, d'això s'en diu una
padrina i un Quico. L'amor n'és una
cosa meravellosa i sobre tot quan
s'estima tant...
A quatre mans, és clar... i jo només tinc dos ulls. Costa, eh? Però jo sempre ho intento...
Encara més bonic, per compartit, apa, quina joia de padrina, segons he llegit! Petons a tots!
sabia avans d'arrivar al final, i no per estar escrit en castellà, que era un post a quatre mans...senzillament deliciós.
que té els ulls del lavi?
sns cap mena d dubte. I uns ulls molt especials.
Publica un comentari a l'entrada