divendres, 8 d’agost del 2008

Carabassa a quatre mans


Viajas para romper con aquello que te quita el aire. El mirarlo desde lejos es lo que tiene. Paseas de su mano y ves “orenetes” y te pregunta por qué llevas las uñas de color negro y sigues andando. El sol te da en la espalda y curioseas sus libros y escuchas su música y respetan tus silencios y duermes y lo aplastas y te dispara con su rana.
Ella sonríe con su pelo rojo y se alegra de que hayas venido. El la quiere con locura.
Hoy me ha enterrado en la arena y sus siestas huelen a chocolate. Se enreda en mis brazos y formamos una pieza de dominó.
Ya casi no quiero volver. Mi tarde de momentos llega sin pedirla y Antonia Font me lo recuerda y hablamos del futuro y las duchas borran la sal.
Cuando las cosas bailan tan sólo hace falta escuchar: Moni, m’ esperes?

Juguem a fet i amagar a les columnes de la plaça i rius, el teu riure em posa de bon humor saps. Et tapes la cara i no et veig i corro i t’espanto i tornes a riure i m’omples.
Anem a veure els gegants i no et fan por i m’agafes fort la mà i no t’hi acostes massa.
M’ensenyes que una esgarrinxada es cura amb un petó i creus amb mi i et deixes seduir per un iogurt.

Caus del meu llit i pateixo, avui amb qui dormiràs?

I mentre dorm compartim passeig, xerrada, alegria i blogs. Rius i et tapes el nas, no fos cas que l’alegria se t’escoles avall. Roms i bolquers, gintònics i glopades, mexicans i cigarrets al balcó, sopars de pasta i sobretaules llargues a canvi de son a la feina. Sense cap mena de dubte un bon preu.

Moni & Jordi

8 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
dolors ha dit...

Us envejo...

Anònim ha dit...

Tarda de platgeta i de jocs... que bé!

Carles Casanovas ha dit...

Que maco Moni, d'això s'en diu una
padrina i un Quico. L'amor n'és una
cosa meravellosa i sobre tot quan
s'estima tant...

Assumpta ha dit...

A quatre mans, és clar... i jo només tinc dos ulls. Costa, eh? Però jo sempre ho intento...

zel ha dit...

Encara més bonic, per compartit, apa, quina joia de padrina, segons he llegit! Petons a tots!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

sabia avans d'arrivar al final, i no per estar escrit en castellà, que era un post a quatre mans...senzillament deliciós.
que té els ulls del lavi?

Déjà vie ha dit...

sns cap mena d dubte. I uns ulls molt especials.