dimecres, 6 d’agost de 2008

Miquetes


El cacaolat que el cambrer aboca al got abans d’escalfar el que resta a l’ampolla, el kirsch que deixes al got per poder desfer la maizena que has de posar al formatge i l’ou del final.

La llimona del gintònic i l’última escurada del gel fos que hi ha al got, l’aigua freda d’abans de sortir de la dutxa, la punteta de croissant, les últimes paraules d’una bona conversa.

Els cinc minutets i el minut de més.

L’hora i mitja que ara ja no haig de fer, els principis i els finals. Les llums especials, els moments màgics i la riallada espontània.

Un estel que cau.

Avui m’ha agradat descobrir que, de vegades, la vida està feta de miquetes.

10 comentaris:

moni ha dit...

Es bueno compartir posts y reirte y cambiarlos y volver a reirte y escribirlos y leerlos en voz alta. Es bueno formar parte de este collage de "miquetes".Gracias a los dos por tantas cosas...

Assumpta ha dit...

I tant què sí!!!

A vegades aquestes miquetes són delicioses :-))

La foto és una autèntica preciositat!!

elur ha dit...

ja se sap, mica en mica s'omple la pica :)

Rita ha dit...

La vida i la felicitat, jordi! La foto és una miqueta d'una criatura i una foto plena de tendresa. :-)

estrip ha dit...

i el primer raig de sol que entra per la finestra....

Anònim ha dit...

Miquetes que fan posts, miquetes que fan blocs, miquetes que fan persones, miquetes que fan dies, miquetes que fan vides...

Miquetes i molletes tendres. I una maneta de nadó. aix... :)

XeXu ha dit...

Només de vegades? Si no fos per les coses petites no sé on aniríem a parar.

L'Avi ha dit...

De moltes miquetes es fa un bon tros...

Carles Casanovas ha dit...

Les miquetes, son petites eternitats,
petits caus d'univers on s'amaguen
els sentiments. Avui bona vesprada,
fins ara l'ordinador no ha funcionat.
La ma marevellosa de la Dolors, ha
obrat el miracle.

zel ha dit...

Ui, quina dolçor, m'enamora la maneta...