El cacaolat que el cambrer aboca al got abans d’escalfar el que resta a l’ampolla, el kirsch que deixes al got per poder desfer la maizena que has de posar al formatge i l’ou del final.
La llimona del gintònic i l’última escurada del gel fos que hi ha al got, l’aigua freda d’abans de sortir de la dutxa, la punteta de croissant, les últimes paraules d’una bona conversa.
Els cinc minutets i el minut de més.
L’hora i mitja que ara ja no haig de fer, els principis i els finals. Les llums especials, els moments màgics i la riallada espontània.
Un estel que cau.
Avui m’ha agradat descobrir que, de vegades, la vida està feta de miquetes.
10 comentaris:
Es bueno compartir posts y reirte y cambiarlos y volver a reirte y escribirlos y leerlos en voz alta. Es bueno formar parte de este collage de "miquetes".Gracias a los dos por tantas cosas...
I tant què sí!!!
A vegades aquestes miquetes són delicioses :-))
La foto és una autèntica preciositat!!
ja se sap, mica en mica s'omple la pica :)
La vida i la felicitat, jordi! La foto és una miqueta d'una criatura i una foto plena de tendresa. :-)
i el primer raig de sol que entra per la finestra....
Miquetes que fan posts, miquetes que fan blocs, miquetes que fan persones, miquetes que fan dies, miquetes que fan vides...
Miquetes i molletes tendres. I una maneta de nadó. aix... :)
Només de vegades? Si no fos per les coses petites no sé on aniríem a parar.
De moltes miquetes es fa un bon tros...
Les miquetes, son petites eternitats,
petits caus d'univers on s'amaguen
els sentiments. Avui bona vesprada,
fins ara l'ordinador no ha funcionat.
La ma marevellosa de la Dolors, ha
obrat el miracle.
Ui, quina dolçor, m'enamora la maneta...
Publica un comentari a l'entrada