B.S.O

Croissants i ensiamades amb Ray Coniff i La Trinca i voltar el parquing amb bicicleta cantant La fiesta de blas i Un rayo de sol. Després ja venen les golfes que es movien i Nowhere man i Suspicious mind. Descobrir el Beat it a França i Hotel California i un tall al braç.
I buscant l’encaix trobes l’Alchemy i Catalluna sona a misteri i a màgia amb trossets de cinta lligats al canell. És temps d’himnes, de I am a rock asseguts a l’herba i el Local hero al cafè menut i ple de fum. De Paco Ibáñez, de Llach i de cançons cumbes al tren. De descobrir tard The Police. Temps del primer concert i Rod Stewart i del segon, Tina Turner i a la primera fila per saber si duia calces vermelles i ajupits no fos cas que ens veiessin des de la grada.
A casa d’en Pere amb en Mike Oldfield i Queen Killers amb sofàs i llums vermells. I promeses amb l’Horizons de Genesis.
I el món canvia i tu també i Joan Bibiloni i Offramp i s’obre aquest nou món i juguem a jocs diferents. I escoltes The art of tea, The durruti column i Weather report i som autèntics. I et retrobes amb Dioptria i sota el llençol el Piano Man. Temps de rius, de decepcions, de fugides.
I quan tornes Claudi Arimany i la respiració forta. Cigarretes compartides amb U2.
És temps de jazz Miles Davis, Ella i el Tete Montoliu abandonant el concert a mig fer. Època de concerts dels Rollings, Peter Gabriel, Lou Reed, Sting i jazz a Andorra.
I torna Police i Si vens fins ara.
Ara és Jack Johnson, Beatrice Ardisson i Antònia Font tornant d’es Caló quan el sol ja s’ha post i l’aire fresc ens eixuga el cabell.

I ja en són quaranta-un.