Vitamina

Avui, em dius, ha estat un dia vitamina sol, de passadissos de cent metres, banys de dues hectàrees, cuines Exxon Valdez, menjadors polsosos i habitacions amb llençols nets. Ritual de visites de satisfacció immediata i resultat efímer. Llàstima però que al Caprabo ara mateix amb cent durets fas poca cosa.

Si segueixes la cua al cap d’una estona et trobes Arcturus i si continues voltant l’espiga. Diuen que el fill sense saber-ho i seguint un fat funest volia caçar la mare, al final tots dos resten junts, ella vigilant-lo a ell però maleïda a no acostar-se mai més a l’aigua.

Costa dormir i escric mentre un mosquit es passeja per la pantalla borratxo de llum. L’últim somnífer m’ha guanyat, no he pogut, em demana massa concentració. L’he abandonat, el deixo per les vacances... si és que n’hi ha o quan hi hagi més tranquil·litat. En començo un altre sembla de més bon llegir i de moment parla de cucs i de viatges.

T'estim i jo volia fer un post...