dilluns, 14 de juliol del 2008
Rostoll
Davant de Cal Ferrer, mig amagat darrera d’un cotxe, descalç sobre un plàstic d’embalar ben estirat, un home resa. Mira lluny tot i que la paret del davant és a cinc o sis passes. Es mira les mans, aixeca el cap i s’agenolla fins a tocar amb el cap a terra.
A la vorera un pollet mort ple de formigues, encara no té plomes. El bec destaca gros i groc. Ni que sigui per empipar les formigues l’aparto cap a un racó.
Un nen juga sol a un futbolí i amb veu aguda però fluixeta retransmet per a ell mateix una final d’infart amb el so de les pilotes dures escolant-se cap al calaix. Ell rai que té la clau per obrir.
Els camps segats, amb el rostoll curt com agulles que s’aixequen dibuixant línies. Un dia d’aquests aniré a trepitjar-los. A la vora la vigueta que aguanta un senyal de prohibit avançar, està arrebossada de cargols.
No fa calor i la persiana baixada deixa entrar missatges en morse.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Tú sí que saps fer coses maques amb les paraules!! :-)
Té tanta musicalitat, tan de ritme que jo crec que té forma de prosa però és poesia (allò que a l'escola en deiem "prosa poètica") fins i tot la part del pollet mort.
(Jo també he canviat el disseny del meu blog i ja no és tan horrible jeje)
la pregària,
la mort,
la vida,
una sensació.
Vola alt.
Records del meus estius a cal Patxó. El camp del davant, ara ple de cases, era un sembrat. Quan el segaven el rostoll quedava alt, com agulles, que se'ns clavaven als peus -anàvem amb espardenyes- quan el travessàvem per anar a berenar a les fontetes. Ens feia unes bones ferides...
Trepitja'ls però calçat, eh?
No fa calor... sóna tan bé!
Tens raó Dolors, el rostoll era massa alt o massa baix, quant era alt ens feria els bessons però era suportable. Quan era baix, amb les
espardenyes d'espart "de set penques" ens feia realment molt de mal perquè eren com ferides d'espasa que s'et clavaven a la planta dels peus. Tu erets de fontetes, jo era de La Font
del Torrent, quina pena ara amb la nova urbanització les màquines l'han colgada, llavors tu erets de la pandilla del Capdevall del Poble,jo era "de l'Estudi. Quan de temps ...estimada Dolors.
Ostres... mentre llegia per a mi sí que feia calor...
La clau per obrir el futbolí. Sisenyó. Heus aquí l'autèntic podert!
Me gusta. Huele a nuevo ja,ja,ja
Me gusta. Huele a nuevo ja,ja,ja
Osti altra vega, la persiana baixada i els missatges en morse, cada dia em sorprens, una prosa infinitament poètica, gràcies per deixar-nos-en gaudir!
Petonassos!
Jeje, altra vegada, no altre vega (vega?)
Ostres, feia dies que no entrava, quins canvis de disseny noi! Quin gust que no faci calor. El meu nebot, també retransmeteia els partits de futbolí, o feia que els hi retransmetés jo!
M'ha agradat la imatge del nen jugant sol al futbolí. Santa innocència. L'he visualitzat del tot.
Publica un comentari a l'entrada