dimarts, 8 de juliol del 2008

Present


Sentir la fragilitat d’un petit cos i l’escalfor que desprèn. Tenir-ne cura com si fos de vidre trencadís i al mateix temps ser conscient de la potència que mostra. Adonar-me’n que els llaços es forgen ara, en aquests moments en que els somriures són maldestres i els sentiments experiments.

Mirar-nos als ulls i saber que, tot i no ser compreses, les paraules són importants i no tenir vergonya de dir un t’estimo fluixet a l’orella i fer un petarrell al coll.

Jugar amb les mans i acaronar i veure la brillantor nova que em captiva.

I quan t’adorms lentament i relaxada eixugar-te la glopada i refrescar-te amb la tovalloleta humida poc a poc, sabent que tot plegat ja forma part del nostre futur.

17 comentaris:

Clint ha dit...

i com ploren i com fan caca i pipi i dormen malament i no mengen...i encara te'ls menges de bon matí!

Rita ha dit...

Tu li dius present, jo hi afegeixo, si m'ho permets, vida!
Bona nit!
(Sort que al final ho has salvat, clint, ja t'anava a renyar... hehehehe)

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

aquest i l'anterior...amén, com diria en mossèn.Apa, salut i per molts anys.

Sergi ha dit...

Quina tendresa se'n desprèn de les teves paraules. Si ja actuo gairebé així amb els meus gatets, no vull ni pensar quan tingui una criatura.

neus ha dit...

quanta tendresa!!

és preciós Jordi. Per molts anys!

Carles Casanovas ha dit...

Nen, m'has fet plorar, pensa que tot això, jo ho vaig sentir el dia que
vas néixer i sortint encara mullat de
la sang de la vida et vaig dir...
BON DIA FILL !!!

Anònim ha dit...

No ho sé encara, però no crec que hi hagi res que es pugui comparar al que descrius. És fantàstic!

Déjà vie ha dit...

precios, una complicitat, una delicadesa... i la foto m'encanata!

Moni ha dit...

Un post. Un regal.La complicitat del present.Gracies again.

Josep B. ha dit...

Desprès creixerà i farà de les seves i hauràs de posar cara d'enfadat quan t'estàs trencant a riure. I et despertaràs en negra nit i t'aproparàs a veure com dorm perquè està refredat o te diarrea o te malsons de tant en tant.

Anònim ha dit...

Tendres felicitats! Enhorabona, present i futur. Disfruteu la màgia d' ajudar a construir en aquest petit cos i petit cervell, pensaments i sentiments a través de les paraules els gestos i les carícies. No he trobat a la vida cap altra cosa que s'hi pugui comparar.

Anònim ha dit...

La porcu es fantastica!! Es, juntament amb el Camaron, el millor que m´ha passat a la vida. Des de l´ordinador de l´avi, la mare dels nens!!!

Assumpta ha dit...

Déu meu, quina foto més preciosa i quin text tan maco!!

És teu el petit? :-)

Cèlia ha dit...

Felicitats al pare i a l'avi! Una preciositat, gran tendresa fins sempre, els fills són per sempre!

zel ha dit...

No hi has res ni ningú al món que et faci sentir tan viu, tan humà i tan vulnerable com un nadó...però mai seràs feliç com ara, a disfrutar de cada segon...
petons babosos...

Deric ha dit...

La primera vegada que em van entaforar un nen als braços em vaig aterrir, em semblava que s'havia de trencar.
I he dit entaforar conscientment perquè jo no volia agafar-lo, era un nen recién sortir de la incubadora, era petítissim i la seva mare me'l va deixar als braços tot i la meva negativa... què havia de fer?

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

martina, no.
georgina, no
roser, no
abril, poder.