Sentir la fragilitat d’un petit cos i l’escalfor que desprèn. Tenir-ne cura com si fos de vidre trencadís i al mateix temps ser conscient de la potència que mostra. Adonar-me’n que els llaços es forgen ara, en aquests moments en que els somriures són maldestres i els sentiments experiments.
Mirar-nos als ulls i saber que, tot i no ser compreses, les paraules són importants i no tenir vergonya de dir un t’estimo fluixet a l’orella i fer un petarrell al coll.
Jugar amb les mans i acaronar i veure la brillantor nova que em captiva.
I quan t’adorms lentament i relaxada eixugar-te la glopada i refrescar-te amb la tovalloleta humida poc a poc, sabent que tot plegat ja forma part del nostre futur.
17 comentaris:
i com ploren i com fan caca i pipi i dormen malament i no mengen...i encara te'ls menges de bon matí!
Tu li dius present, jo hi afegeixo, si m'ho permets, vida!
Bona nit!
(Sort que al final ho has salvat, clint, ja t'anava a renyar... hehehehe)
aquest i l'anterior...amén, com diria en mossèn.Apa, salut i per molts anys.
Quina tendresa se'n desprèn de les teves paraules. Si ja actuo gairebé així amb els meus gatets, no vull ni pensar quan tingui una criatura.
quanta tendresa!!
és preciós Jordi. Per molts anys!
Nen, m'has fet plorar, pensa que tot això, jo ho vaig sentir el dia que
vas néixer i sortint encara mullat de
la sang de la vida et vaig dir...
BON DIA FILL !!!
No ho sé encara, però no crec que hi hagi res que es pugui comparar al que descrius. És fantàstic!
precios, una complicitat, una delicadesa... i la foto m'encanata!
Un post. Un regal.La complicitat del present.Gracies again.
Desprès creixerà i farà de les seves i hauràs de posar cara d'enfadat quan t'estàs trencant a riure. I et despertaràs en negra nit i t'aproparàs a veure com dorm perquè està refredat o te diarrea o te malsons de tant en tant.
Tendres felicitats! Enhorabona, present i futur. Disfruteu la màgia d' ajudar a construir en aquest petit cos i petit cervell, pensaments i sentiments a través de les paraules els gestos i les carícies. No he trobat a la vida cap altra cosa que s'hi pugui comparar.
La porcu es fantastica!! Es, juntament amb el Camaron, el millor que m´ha passat a la vida. Des de l´ordinador de l´avi, la mare dels nens!!!
Déu meu, quina foto més preciosa i quin text tan maco!!
És teu el petit? :-)
Felicitats al pare i a l'avi! Una preciositat, gran tendresa fins sempre, els fills són per sempre!
No hi has res ni ningú al món que et faci sentir tan viu, tan humà i tan vulnerable com un nadó...però mai seràs feliç com ara, a disfrutar de cada segon...
petons babosos...
La primera vegada que em van entaforar un nen als braços em vaig aterrir, em semblava que s'havia de trencar.
I he dit entaforar conscientment perquè jo no volia agafar-lo, era un nen recién sortir de la incubadora, era petítissim i la seva mare me'l va deixar als braços tot i la meva negativa... què havia de fer?
martina, no.
georgina, no
roser, no
abril, poder.
Publica un comentari a l'entrada