Prepotents que se’n saben i n’exerceixen, pressionen amb total impunitat a qui no és capaç de negar-se a l’abús clamorós.
Hi ha converses on no vull entrar, situacions que no vull comentar i opinions que no vull rebatre.
Descalçar-me i caminar amb els peus nus damunt les rajoles fresques, deixant que la frescor dissipi el pes del dia.
Ara mateix una arna intenta travessar el vidre brut de pols de pluja de la finestra i pica, i pica, i pica...
Hi ha massa gent que vol la mateixa cosa pel mateix dia.
11 comentaris:
Llegeixo la primera frase i me l'he de tornar a llegir perquè pensava que parlaves per mi. Avui he tingut una fricció amb una prepotent, i m'han quedat ganes de dir-n'hi quatre de fresques, però per educació me n'he estat.
M'agrada caminar descalça...
Bona nit!
"Prepotents que se’n saben i n’exerceixen..."
Quasi fa por pensar-ho, oi?
Per altre part, admeto que no sé si sóc capaç de copsar l'autèntic sentit del text... però volia dir que m'ha agradat moltissim el de la fulla i la papallona (és que no sé si mires si hi ha comentaris nous als articles anteriors jeje)
M'agrada la música del que avui escrius... però no acabo de copsar i
d'entendre la lletra.
Ja m'ho explicaràs, o no.
és que quan es vol una cosa es vol ja!
apaga el móvil i tanca el servidor de correu...a que canvia tot?!
Si els carrers fossin nets, caminaria sempre descalça!
Jo sempre intento evitar el conflicte i no discutir. Hi ha gent que encara que els diguis les coses no t'escolten...
Bon cap de setmana i bona revetlla!
Núr... si els carrers fossin nets.
Això és el meu somni irrealitzable.
Hola "tiu perru",ja era hora, per fi et comento....
Vigila amb aquests peus o pescaràs un refredat!
P.D: Dissabte netegem la piscina.
T'estimo!!!
Quedat amb la sensació de rajoles fresques en els peus cansats i fes fora del cap els núvols que l'estiu ja és aquí!
Porto dies escoltant converses que no m' importen gens.
Petons
Publica un comentari a l'entrada