Gràcies nens, jo no sé com donar-te les gràcies per la fotografia, però penso proposar-te per un Premi molt especial. Us estimo molt...tant com pot estimar un pare. Te'n recordes de quant erets petit.. T'estimo fins el cel...fins a la lluna...fins el poble de La Llacuna...fins a la Roca Foradada de Montserrat...Papa ...i fins on més ?
Hi ha papallones que es disfressen de fulla i es pensen que enganyen algú. Sovint per despistar es deixen endur per la brisa, i voleien, i dibuixen remolins de llum al cel clar com rius d'estels de Van Gogh, festejant la lluna. (Sempre hi ha un alienígena abductor a l'aguait. Bo que tingui cor de poeta, i cap agulla de cap).
14 comentaris:
Ets un poeta, nano! :)
Superat fins dalt, la foto inclosa...
I no, no els vull perdre de vista, aquest és el meu mal, que m'agrada estar amb ells i ...res, que sóc babaua!
Preciós, però de què em sona, això jo ho he llegit en algun lloc, o sentit per algú.
amb la natura ens adonem que naltros no som gran cosa, per cert, un es pot tornar addicte a les croniques?
preciós!
salut!
Maca la foto! i el comentari.. preciós
Gràcies nens, jo no sé com donar-te
les gràcies per la fotografia, però
penso proposar-te per un Premi molt especial. Us estimo molt...tant com
pot estimar un pare.
Te'n recordes de quant erets petit..
T'estimo fins el cel...fins a la lluna...fins el poble de La Llacuna...fins a la Roca Foradada de
Montserrat...Papa ...i fins on més ?
Genial tant la fota com el text.
Especialment per la senzillesa i la sobrietat. Com la natura.
em sembla que era un filòsof alemany que deia que la realitat no existeix, que som el somni d'una papallona!
Doncs ara resulta qui ni això, una simple fulla d'arbre!
Ei Jordi, no tienes ni idea de lo bien que me viene tú post. Un dia te lo cuento...te descojonarás
Precioses paraules.
No sé ni què dir perquè tot ho han dit... És preciós.
Hi ha papallones que es disfressen de fulla i es pensen que enganyen algú. Sovint per despistar es deixen endur per la brisa, i voleien, i dibuixen remolins de llum al cel clar com rius d'estels de Van Gogh, festejant la lluna. (Sempre hi ha un alienígena abductor a l'aguait. Bo que tingui cor de poeta, i cap agulla de cap).
I dius que aprenen a volar amb cursets del CCC?
Maco, maco.
Felicitats! Per la foto, per les paraules i, sobretot, pels CCC!!!
Que en vinguin molts més!
Publica un comentari a l'entrada