Acaben de fer pel Canal 33 el concert dels Antònia Font al Liceu, he recordat les cròniques dels qui veu anar-hi, i he tingut enveja. Veient com reien i saltaven la orquestra, com cantava i ballava el públic, com es creava aquella catarsi... Sempre he pensat que ha de ser increïble el moment en què milers de persones canten aquella peça que un mateix ha creat i la porten més enllà d’una simple cançó.Avui vull manllevar al mestre Zinc una de les seves seccions i fer-vos escoltar fins que us surti sang per les orelles aquesta cançó de missatge profund i compromès, de ritme inigualable i d’èxit sense precedents. Una cançó que podria aconseguir que em busqui una feina de vigilant nocturn per no haver-la d’escoltar mai acabat de llevar.
Que tingueu un bon dia... al vespre.
8 comentaris:
Certament, un tema digne d'aquesta secció d'en Zinc.
El concert del Liceu... quin record que en guardo. No vull fer-te enveja, però va ser inoblidable. Segur que hi haurà altres oportunitats. Allà hi serem.
bon dia! darrerament no miro gens la televisió i tampoc llegeixo diaris, llevat de l'avui digital...m'hauria agradat veure el concert, jo també tinc el llibre que estas llegint, era per regalar però coses que pasen....ja em diras que tal, el llibre vull dir....
ohhh, me l'he perdut. Bé, tan se val, aaaaleeeegria!
collons! i a mi per que ningú m'avisa? no m'enteru de res oiga!
M'encanta la fotografia... :)
I jo només vaig poder veure pel 33 els bisos.
Al Liceu vaig disfrutar molt, i l'alegria em va durar dies!!! després es va convertir en melanconia per acabar sent tristor...Però després va tornar a ser alegria i melanconia i....
Per cert el posaran a la venda aquest dvd? Sabeu si es pot descarregar?
Benvolgut jordi, que sapigueu que algun dia Déu us castigarà per fer-nos aixòs.
Però bé, suposo que ens ho mereixem... (parlo per mi, esclar)! :P
Tinc unes ganes que arribi el 29 de juny per anar-los a veure... Bloc que visito, bloc que en parlo! Jo també en vull parlar, dels seus concerts!
Publica un comentari a l'entrada