dilluns, 9 de juny de 2008

Dilluns

Petjades a la sorra.
Dos llimacs.
Un colom i una olivera tots dos esventrats
Una casa que justifica una revolució amb guillotines i una gespa que no es justifica de cap manera.

Tres nenes...
La primera, torna de l’escola a dinar a casa, agafa la ma de sa mare, puja l’escala de casa seva i es posa els dits a la boca. La mare la renya. La segona m’espia rere la finestra i s’amaga quan la miro i li faig llengotes. L’última, amb gorra, va al cotxet que empeny l’àvia. Quan passa per davant d’on soc, brut, escabellat i suat em somriu i diu: hola!

Fang i més fang, pols de pluja, trossets de desert a l’aigua.

Un camí de blat per tornar a casa, cansat.

7 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

La Guillotina tenia un avantatge,
mai havies de tornar al barber.
Els nens sempre son deliciosos...
des de fa dos dissaptes en Quico va a
fer la migdiada amb LABI, crec que
institucionalitzaré l'event.

moni ha dit...

Ei quina sort avi...aprofita-ho.
Petons

Núr ha dit...

quines tres nenetes més maques! :)

Mireia ha dit...

És un gos el del cotxet? o la meva miopia va en augment?

Carles Casanovas ha dit...

Nur , dues nenes i dos nens...
una delícia.
El Diumenge si Déu vol, ens tornarem
a reunir tot el CLAN, com diu N'Oriol
a casa del meu fill en Roger.
Aviat en contes de "cumples",celebrarem Aplecs...
Visca la Pepa, que és com dir Visca la Constitució de 1812 per Sant Josep. Això ja forma part de L'historia...

menta fresca ha dit...

mira, ja sabia que el martí del cotxet surtiria tard o d'hora...

Joana ha dit...

Anava a fer la mateixa pregunta que la Mireia. Anar fent llengotes a les nenes, no aprendran res de bó.